CICATRIUS

En aquesta entrada vaig a comentar un conte “Cicatrius” del qual desconec l’autoria.
El conte arribà a les meves mans fa aproximadament dos anys, després de que una amiga meva, amb la que xoque bastant pel caràcter, el trobara a Internet i l’imprimira en un full bonic que em va regalar amb la intenció de fer-me reflexionar. I és que jo soc una persona amb un caràcter molt fort i pudent, que moltes vegades, com tots, amb les meves reaccions faig mal als que estan al meu voltant.
Des de aquell dia tinc aquest conte penjat a la meva habitació, un conte que llegeixc de tant en tant, això sí, he d’admetre que el meu caràcter no ha canviat.
Aquest conte narra la lliçó que un pare dona al seu fill sobre el tema de l’amistat.

Això era un nen que tenia molt mal caràcter i vivia sempre enfadat, i un dia som pare prengué la decisió de donar-li un saquet amb claus, demanant-li que cada vegada que perdés la paciència clavara un clau darrere de la porta. I el nen així ho feia fins que arribà el dia en que comprengué que era més fàcil controlar el seu geni que clavar els claus, aleshores anà a parlar amb el seu pare i l’informà de que era ja capaç de controlar-se.
Acte seguit el pare el felicità i li va suggerir que cada dia que aconseguira controlar el seu geni anara a la port i retirés un clau, i així ho feia fins que va arribar el moment d’informar al seu pare de que no en quedava ja cap.
Aleshores el pare el portà fins la porta i li va explicar que tot i que havia fet el seu treball molt bé, la porta havia quedat foradà i mai tornaria a ser la mateixa i que el mateix passava amb els amics i la gent del nostre voltant. Cada vegada que tenim un mal comportament o perdem la paciència deixem cicatrius com en la porta.

Així,ens mostra que encara que després d’un mal comportament, una ofensa verbal...demanem perdó als nostres amics, la cicatriu romandrà per sempre, i no compensa ja que com diu el conte “tenir un amic o amiga és un tresor, no el malbarates”