LA SOPA DE PEDRES
(Xesco Boig)

“La sopa de pedres” és una rondalla que he trobat navegant per Internet i m’ha donat tal lliçó que he decidit comentar-la.

La rondalla conta que fa molt de temps hi havia en un país molt llunyà en guerra on es passava molta gana, com en totes les guerres.
Un dia, un soldat, fart de la situació, decideix fugir de la guerra arribant així a un poble on es va dirigir a varies cases, trucant la porta, amb l’esperança d’aconseguir menjar. Lluny d’aconseguir-ho, el treien de totes les cases a empentes, puntades de peu i tractant-lo de boig.
El soldat, una mica deprimit, començà a pensar i així li vingué la idea de demanar ajuda a unes xiques per tal de fer una sopa de pedres, aquestes al escoltar la idea del soldat començaren a riure i el tractaren també de boig.
Així que el soldat, molt decebut, es dirigí cap a la plaça del poble i assegut al costat de la font començà a plorar.
Molts nens anaven a preguntar-li que li passava i ells els contava que tenia molta fam i volia fer una sopa de pedres però que ningú no el volia ajudar. Als nens, pel contrari, no dubtaren en cap moment d’ajudar al pobres soldat a preparar la sopa, cadascun anà ràpidament a casa per portar part d’allò que necessitaven per fer el preparatiu, (perola, aigua, llenya, sal, pollastre, cebes, creïlles i tot els que ... i tot el que tingueren a mà). El soldat posà l’aigua a bullir i anà afegint les pedres, la sal, la carn... i així fins que no faltava cap ingredient. Després d’una estona remenant l’olla, la sopa de pedres ja estava bona per menjar i els nens que esperaven impacients la provaren de seguida.
Tots molt contents aplaudien al soldat per haver fet la millor sopa de pedres que havien provat mai. El soldat, content també pel resultat, encarrega als nens que anaren a casa i convidaren a tota la família a menjar aquella sopa. Tots quedaren farts.
Gracies als nens, tant el soldat com l agent del poble menjaren per tota la gana que tenien, quedant així molt contents.
I des de aquell dia, la gent del poble, gràcies a un desconegut soldat, aprengueren a compartir tot allò que tenien.

Tot i que és una rondalla molt senzilla ens dona una lliçó fonamental, si compartim amb els demés eixirem guanyant. Cal compartir.