MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN

(Manuel de Pedrolo)

El mecanoscrit del segon origen és una obra escrita per Manuel de Pedrolo al 1974
Ens trobem davant d’una obra per molts considerada com una obra cabdal de la ciència ficció de la literatura catalana.

El mecanoscrit del segon origen narra com, després de l’atac d’uns aparells voladors estranys (d’un atac extraterrestre) que destrueix pobles, ciutats i extermina a tots els mamífers de la faç de la Terra, una parella de supervivents han d’intentar subsistir i sobreviure en un món en ruïnes lluitant per no ser el final de l’espècie, sinó el seu nou principi.
La parella està formada per l’Alba, una noia de catorze anys <> tal i com es descriu, de Benaura, un poblet fictici de l’interior de Catalunya, i en Dídac, un jove de raça negra de nou anys, veí d’aquesta.
Tot comença quan Dídac és llençat a una bassa per altres nois, prenent per motiu el color de la seva pell, i l’Alba es llença també per salvar-lo d’ofegar-se. Just en el moment que tos dos estan capbussats a l’aigua es produeix l’atac d’uns planetes voladors que arrasaran pobles, ciutats i anihilaran pràcticament a la totalitat dels mamífers, (inclosos als humans).
La parella seran els únics supervivents de la zona gràcies a l’aïllament de l’aigua i ara hauran d’enfrontar-se a un món despoblat i destruït. Han d’aprendre a valdre’s per sí mateixos per tal d’afrontar tots els problemes i amenaces que els esperen, com un fruït de les circumstàncies, han d’obtenir aliments entre la runa, evitar el contagi d’infermetats, evitar cridar l’atenció d’aquells aparells estranys....
Però, amés dels problemes externs , es narra també durant els cinc anys després el procés de maduració personal que viuen ambdós supervivents rodejats de runes i cadàvers, en un planeta solitari, en un paisatge desolador...
Un procés que és narrat mitjançant cinc quaderns, que refereixen a cinc etapes, que al mateix temps simbolitzen cinc anys de la nova datació establerta per l’Alba i en Dídac moments després de l’atac.
El primer quadern “Quadern de la destrucció i la salvació” conta el moment de la catàstrofe i com Alba i en Dídac fugen al bosc a la vora del poble, on comencen a assumir el que ha passat i planegen com serà el seu futur, intentant davant de tot no ser el final d’una espècie sinó el principi d’altra.
Al segon quadern “Quadern de la por i de l’estrany” narra com l’Alba i en Dídac han de fer front davant la presència d’una estranya criatura, vencent la por i enfrontant-se a un món hostil.
Al tercer quadern “Quadern de la sortida i la conservació” narra com comencen a explorar terres, arribant amb un tractor fins les ruïnes de Barcelona, una ciutat totalment desolada, allí busquen informacions que els puguen ser profitoses, rescatant gran quantitat de llibres, càmeres per gravar la situació que estan vivint... un viatge que els motiva per emprendre’n altre més llarg a l’any següent.
El quart quadern “Quadern del viatge i de l’amor” descriu el seu viatge pel mediterrani, des de Barcelona fins a Sicília, buscant una imatge més general de la catàstrofe. Al llarg del viatge arriben els primers contactes sexuals, unes relacions que reforcen l’amor entre la parella, i que els fa prendre la decisió de tindre un nou fill a qui anomenaran Mar, un nom vàlid per als dos sexes.
El cinquè quadern “Quadern de la vida i de la mort” narra l’embaràs de l’Alba i com aquesta dona a llum un xiquet, Mar. Tot i això la història la història no té un final feliç, Dídac mor al caure-li a sobre un sostre d’una casa que estava en ruïnes. Ara l’Alba haurà de superar el dolor i junt amb el seu fill lluitar pel seu objectiu, la conservació de l’espècie.

I tot aquest argument l’enriqueix l’autor acompanyant-lo d’una dura crítica a la societat en la que li toca viure. Destaca com les dues criatures es troben en aquest nou món deslliurats de les imposicions i dels valor que hagueren sofert, en el cas de que no hagués passat l’atac, en la societat en la que vivien. No obstant mostra com encara queden prejudicis i arbitrarietats, un exemple és fa visible quan estan triant els llibres que van a conservar.
Arran d’aquesta perspectiva dona un enfocament al llibre molt optimista, prenent sempre als dos supervivents com el inici d’un nou i millor món i no com el final de l’anterior.
Cal destacar també que el llibre acaba amb un epíleg metaliterari , un estudi científic fet al 7138 sobre els verdaders orígens del mecanoscrit, i sobre qui fou el seu autor. Donant a conèixer en aquest estudi de on provenia l’atac tot i que encara es desconeixen les causes, i plantejant tants anys després de la catàstrofe si és l’Alba la mare de la humanitat.

Amb tot em resta dir que ha segut un llibre que m’ha sorprès molt, ha segut el primer contacte amb aquest autor i de segur que no serà l’últim.