sábado, 10 de enero de 2009

TREX

Es tracta d’una historieta curta escrita per rafa Gomar al 2000. Amb aquesta l’autor pretén denunciar la publicitat enganyosa i la manipulació dels mitjans de comunicació, en aquest cas concret d la televisió.

Per tal de fer la crítica, l’autor inventa la historieta de Francesca, una jove que al veure l’anunci d’una marca de xiclets en el qual la parella protagonista que els mastegava es besava apassionadament, decideix anar de seguida a comprar-ne cinc paquets, amb l’esperança de que a ella li pase el mateix. Però Francesca no té tanta sort, després de passar desapercebuda durant una llarga estona, decideix posar-se cada vegada més xiclets a la boca i començar a fer carasses, bufes grans... amb la finalitat de, almenys, cridar l’atenció. I no ho aconsegueix fins que, a causa de la gran quantitat de xiclets que mastegava, perd el control i un d’ells se li’n va pel vedat. Començà a faltar-li la respiració, a asfixiar-se, arribant al punt de caure al terra, on quedà gitada com una figura estàtica. Fou en aquell moment quan aconseguí cridar l’atenció de la gent, que per a res la besaren com a l’anunci, sinó que li respongueren amb monedes i aplaudiments, l’havien pres per un mim.

És clar que Rafa Gomar exagera la situació donant-li, al mateix temps, un to irònic i burlesc, però, no obstant, no és una història tan llunyana a la realitat. Quanta gent ha comprat un desengreixant per que anunciaven que desapareixia el greix sense fregar i ha acabat arromangant-se? , quan han canviat a la companyia més barata de telèfon, segons l’anunci, i han acabat pagant una factura igual o més pujada? Quan nens han obert una joguina i s’han quedat despagats al observar que no té res a veure a la de l’anunci de televisió? I així un llarg etcètera.

I açò és el que ens vol fer veure l’autor, la manipulació i la publicitat enganyosa per part dels mitjans de comunicació, dels quals tan de públic és víctima. Els mitjans de comunicació ens donen la informació d’una manera o altra depenent del que vulguen que pensem, depenent dels seus interessos i així fan de nosaltres el que ells volen fer. Persones no crítiques que es deixen arrastrar per modes, prototips i inclús per ideologies, que pot ser no sàpiguen ben bé ni de que tracta, però que en ocasions són capaços de defensar fins la mort.

Aquesta és la imatge de la crua realitat. La única manera per escapar d’aquesta situació és, que les persones siguen crítiques, que analitzen per elles mateixes. Però cal ser molt optimista per a pensar que en la societat d’avui en dia aquest canvi és possible, i és que implica pensar i açò, per desgràcia, no és moda.

No hay comentarios: